Després del primer Seminari Internacional, celebrat el mes de juny de 2013, que va posar de manifest l’estudi de la corporalitat com un terreny eminentment interdisciplinari, SARX va organitzar el segon Seminari Internacional a la UIC, i, en aquesta edició, va escollir un tema de particular interès: la mà humana com a microcosmos antropològic.

 La mà, l’òrgan d’allò possible, com afirmava Valéry, reuneix en la seva reduïda materialitat un sorprenent nombre de potencialitats, com són la percepció, l’acció, la creació, la relació, la comunicació, l’expressió, el simbolisme, etc. Reflexionar sobre la mà humana implica pensar sobre l’ésser humà en relació amb el món i amb els altres, com a ésser personal de carn i ossos.

El seminari va comptar amb la presència del Dr. Zdravko Radman (Institute of Philosophy, Zagreb, i University of Split, Croàcia), que va impartir la conferència “Knowing in the hands”. El filòsof, especialista en la relació ma-ment-acció, va posar de manifest l’extraodinari carácter multiorgànic de la mà. Es tracta d’un organ -va explicar- que té una doble vessant: la cognitiva i la motora. D’una banda la ma gosa d’unes capacitats sensorials (tacte, temperatura, presió) que permeten conèixer el món amb una autonomia sorprenent; d’altra banda la mà és capaç de realizar tasques molt complexes sense un monitoreig conscient. Així, la mà no és solament un òrgan perceptor sino també un òrgan realitzador. En aquest sentit, Radman va enfatitzar la creació i l´’us de l’eina per la seva sofisticació en l’acció amb el món. Tenint en compte el paper tan profund tenen les mans per a l’agència humana, en última instància, podem interpretar, llavors, el credo fenomenològic d’”estar al món” com una forma de participació en els assumptes mundans, que descobreix l’empremta digital de la manipulació humana.